lectures de la missa del diumenge XXV de durant l'any 20 setembre 2015

DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY

«si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots»

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Sv 2,12.17-20

Salm Responsorial

R. El Senyor fa costat als meus defensors.

Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules. R

Mireu com s’aixequen contra mi,

amb quina violència em volen la mort.
No pensen en Déu. R

Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo. R

Sl 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)

Lectura de la carta de Sant Jaume
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Jm 3,16-4,3

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Mc 9,30-37

"Fills de Déu, servidors de tothom"

Costa ser fidel a Déu! Sovint els partidaris del Maligne busquen posar un parany al just que ens fa nosa i és contrari a tot el que fem. Amb el parany el malvat vol fer caure el just. El drama s’accentua quan el just veu que Déu no ho impedeix: és que Déu també vol fer caure el just? De cap manera!
El que Déu vol és comprovar l’autenticitat de les promeses d’amor que li fa el seu Poble: «T’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments» (Dt 8,2).
Les dificultats ens vénen totes de fora? No! Sovint vénen de dins nostre: D’on vénen les lluites i baralles? No vénen dels desigs de plaer en el vostre cos? La solució és la saviesa que ve de dalt: pacífica, compassiva i plena de bons fruits. Certament l’autèntica saviesa ve de dalt perquè és fruit de l’Esperit de Déu; però, arrelant en el nostre cor, dóna bons fruits de justícia i de pau. Perquè en definitiva pels seus fruits els coneixereu (Mt 12,3).
Jesús ensenya solemnement: Si algú vol ser el primer —i destacar en el seu seguiment— ha de posar-se el darrer fent-se el servidor de tots. Com? El model a imitar és el «noi» de l’Evangeli a qui Jesús posa al mig en contrast amb els deixebles que havien discutit quin seria el més important, quan Jesús els acabava de dir per segona vegada que el seu camí era de Creu.
Aquest noi, a qui Jesús excepcionalment abraça amb signe d’estima, marca i simbolitza la doble actitud bàsica de l’autèntic deixeble de Jesús: fill de Déu i servidor de tothom. Qui acull i fa seu aquest estil de vida s’està identificant amb el Fill de Déu fet home i està acollint el Pare. És el resum de l’Evangeli: fills agraïts i obedients vers Déu; servidors vers tothom.

Mn. José Luis Arí

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi